ACEPTAR
Aquesta web només utilitzarà cookies analítiques si vostè accepta expressament la seva instal · lació al seu navegador. Obtingui més informació a la nostra Política de Cookies
jaumedomingo.cat

Discurs durant la Nit de l'esport

A continuació podeu consultar el discurs que vaig pronunciar durant la passada edició de la Nit de l'esport.


Us heu preguntat mai perquè hi ha persones que es posen al capdavant d’una entitat? Què les impulsa a fer-ho? Per quin motiu assumeixen un lideratge, que comporta mals de cap, crítiques i moltes hores de feina que surten de la família? Si parlem d’esport, aquestes persones, no guanyen cap partit, ni pugen mai a un pòdium. Mai tenen el reconeixement del públic. No surten a la foto. Però sense elles, tot això no seria possible. Sense les persones que van al capdavant, nosaltres, avui, no seriem aquí, tancant una temporada esportiva.

Per quin motiu hi ha, doncs, persones que es posen al cap davant? Penso que es posen al capdavant perquè creuen en el bé comú i en l’esperit de servei als altres. Ho creuen des de la convicció i des del compromís. Estar al davant d’una entitat és molt difícil i complicat. Sovint es produeixen situacions compromeses. Hi ha fracassos, decepcions i frustracions de molta gent. Hi ha ressentiments, crítiques.

També hi ha molts i molts bons moments, però també hi ha tots els altres. I, qui rep les bufetades dels moments dolents, acostumen a ser els que van al davant. Algú pot pensar: s’hi posen perquè volen. I és cert. Però s’hi posen. No es mostren indiferents. Es comprometen.

Convicció i compromís
Avui, aquesta nit, el que volem reconèixer, és la convicció i el compromís de persones que afronten el repte del lideratge. Que ho fan amb generositat de posar-hi les hores que calgui. Hores que surten de la seva vida familiar.

La menció especial d’avui, la trajectòria que avui reconeixem, neix en un moment complicat i difícil del seu esport. Neix en una entitat quasi afeblida. Una entitat que ha patit un daltabaix important, i que es troba en una situació delicada.

Per sort, això es supera, amb moltes dificultats, amb moltes pedres al camí i a vegades, amb molt vent de cara. Però se’n surten i reneixen. Ho fan tenint al capdavant a qui avui homenatgem. Això ha estat possible per molts motius. Voldria destacar tres aspectes que ho van fer possible. El sentit comú: no deixar-se portar per l’eufòria quan les coses van molt bé, ni per la frustració quan van malament. Tenir aquell punt d’optimisme que fa tirar endavant. La capacitat de “fer equip”, mantenint la gent cohesionada al voltant d’un projecte, superant situacions negatives i seguint endavant; estant pendent de tothom, que tots facin pinya.

La tercera, posar-hi el cor. Compartir nervis, pors, alegries i patiments. Que el cor s’acceleri quan fas el que has de fer. El que et fa plorar, a vegades de ràbia i a vegades d’alegria. Ja ho vieu, no he fet el currículum de qui, avui, rebrà el nostre reconeixement, el de tot l’esport vendrellenc. Ho he fet expressament, perquè, el que volia, no era reconèixer només el que s’ha fet, sinó el més important, el perquè s’ha fet.

Tres premiats
Els premiats són tres. Tots tenen les tres característiques que us he comentat, tot i que, cadascun d’ells en té una de més accentuada. Una de les persones és el cor, la que sempre pateix. La que corre amunt i avall. La que està més preocupada perquè tot surti bé. La que ho viu més passionalment. La que es veu més que pateix i que s’emociona. La que no para.

L’altra, és la que aporta sentit comú. La que, aparentment, per fora no es posa nerviosa.
La que sembla que controli més les emocions, la que no es deixa emportar per l’eufòria, ni pel catastrofisme.

Curiós no? Són la cara i la creu d’una mateixa moneda. Va, una pista. Potser per això van decidir fer tota una vida junts.

I la tercera? Sembla feta per tots dos. És la que té la capacitat de fer equip. De recolzar quan les coses no van bé, de treure el millor de cadascú. La que està pendent de tothom.
La que fa tot el possible perquè ningú es quedi al marge.

Dioni Paino, Lluís Duran i Sílvia Duran Paino
Tres persones que han viscut pel seu esport, que hi han posat una bona part de les seves vides, que han aguantat crítiques i moments difícils. Que han aconseguit que el seu esport, tingui un paper molt destacat a la nostra Vila. Tres persones que es mereixen tot el nostre reconeixement. És tot un honor en nom de la Vila del Vendrell, de totes les seves entitats esportives, del món del patinatge, agrair la feina feta a: Dioni Paino, Lluís Duran i Sílvia Duran Paino.

Moltes gràcies a tots tres i un fort aplaudiment.



Política. Esport. Jugar amb el cor

Aquests dies he rellegit un llibre d’un bon entrenador d’handbol, el Xesco Espar.

El llibre es titula “Jugar amb el cor” i parla d’esport,...
Continua llegint


Política i polítics

La manera o forma de fer política ha de canviar en general, i és en la política local on aquest canvi s’ha de fer...

Els politics locals ens hem de replantejar el nostre paper en la...
Continua llegint
Contacta
President de la Unió de Consells Esportius de Catalunya

President del Consell Esportiu del Baix Penedès

Director general de l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya

Etiquetes

Residus (3) · Consell Comarcal (2) · Medi Ambient (5) · Convivència (8) · Opinió (19) · Imatges (2) · Discurs (3) · Política (3) · Vídeos (2) · Esports (9) · Gossos (1) · Informació (21) ·  (1) · Parlament de Catalunya (8) · Sobirania (2)