ACEPTAR
Aquesta web només utilitzarà cookies analítiques si vostè accepta expressament la seva instal · lació al seu navegador. Obtingui més informació a la nostra Política de Cookies
jaumedomingo.cat

Sí vull, sí volem

No puc entendre la poca sensibilitat democràtica dels partits polítics i del govern de l’Estat espanyol que són contraris a que els catalans i catalanes, a les urnes, puguem decidir, democràticament, el nostre futur polític.


Tinc la sensació que no entenen res del que està passant a Catalunya, que no entenen quina és la societat catalana real i que lluny d’això pensen que tots plegats hem embogit o ens han, com es diu ara, “menjat el tarro” fins a perdre de vista la realitat.

Ben mirat el que ha passat a Catalunya és ben singular. Desprès d’un llarg camí, superant tota mena d’obstacles; desprès de molts anys de vida en comú amb molta gent no nascuda a Catalunya, una gran majoria del nostre poble vol decidir el seu futur polític. Ho vol fer pacíficament, des de baix, i ho expressa amb total llibertat i de manera festiva. Ho expressa amb el ple convenciment que hi té tot el dret a fer-ho.

Doncs jo no ho veig tant estrany. La gent del nostre país ha patit molt per tirar endavant. Ho han fet els que porten generacions i generacions aquí. Ho han fet els milers de catalans que han vingut de fora, per millorar el futur de les seves famílies. Ningú, mai els ha regalat res. I el que és més important, ho han fet convivint plenament, fent les coses junts i posant, sempre al davant de tot, la convivència.

La immensa majoria de nosaltres tenim familiars nascuts a Catalunya i familiars no nascuts aquí i sabem el que han treballat. Com ens poden dir que no tenim dret a decidir el que volem? Senzillament, no poden fer-ho.

Catalunya és un país fet de grans sacrificis i d’una cultura de tirar endavant, de conviure, de grans reptes i superacions. Com és que no ho entenen des de Madrid? Com és que no entenen que precisament el fet de venir molta gent de fora a viure aquí, ha reforçat aquestes característiques del País?

Des de fora de Catalunya veuen estrany que hi hagi catalans i catalanes nascuts fora i que els seus fills estiguin a favor del dret a decidir. Com és que no s’adonen que és el més normal del món?

Que no veuen que són hereus d’una decisió valenta, d’una gran decisió, la de marxar de la seva terra? La de marxar del costat dels seus per fer possible una vida millor per ells, pels seus fills i pels seus néts. Que no s’adonen que, ara, senzillament volen el mateix, un futur millor? Que no veuen que ho han fet amb una total convivència, sense renunciar a les seves arrels i respectant les del lloc on van decidir anar a viure?

Que no veuen, des de Madrid, que tots estem barrejats, que hem sumat a favor de tots i que volem un futur millor? Que volem respecte per la nostra manera de viure. Que volem conviure amb normalitat sense imposicions i amb total defensa de la societat que tots hem fet possible.
Per això volem votar, per poder decidir tots i cadascun de nosaltres individualment, des de la nostra consciència, el millor pels nostres fills i néts.

La resposta a tot això no pot ser un no perquè no. Un no perquè ho diu la constitució. Un no perquè no som ningú per opinar sobre el futur de les nostres famílies. Un no “per pebrots” i perquè ells són més forts.

Em fa sentir malament que ens menystinguin. M’empipa que ens considerin uns ciutadans que no pensem. Em preocupa que no ens entenguin, que no s’adonin de la riquesa de la nostra societat, que ens considerin súbdits i no ciutadans.

Per tot això, no em cansaré de repetir que sí, que vull votar, que volem votar. Que volem votar per respecte als nostres avis, nascuts aquí o a d’altres terres. Per respecte als nostres pares, nascuts aquí o fora, pel sacrifici que han fet per nosaltres. Pels nostres fills, perquè volem que tinguin un futur millor del que ara sembla que tenen al davant. Pels nostres néts, perquè volem que visquin millor que nosaltres, que visquin en un país normal.

Volem votar perquè ningú ens ho pot negar, perquè ens avalen anys i anys d’història, de sacrificis, de construcció d’una societat de convivència, de respecte, de llibertat.

Volem votar i expressar-nos. Que cadascú hi digui la seva lliurement, perquè Catalunya, millor dit, els catalans, sempre hem sigut i serem una ciutadania lliure, que s’ha hagut de guanyar la seva llibertat dia rere dia.

<< Tornar
Contacta
President de la Unió de Consells Esportius de Catalunya

President del Consell Esportiu del Baix Penedès

Director general de l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya

Etiquetes

Opinió (19) · Esports (9) · Política (3) · Discurs (3) · Residus (3) ·  (1) · Sobirania (2) · Consell Comarcal (2) · Vídeos (2) · Gossos (1) · Informació (21) · Imatges (2) · Medi Ambient (5) · Parlament de Catalunya (8) · Convivència (8)