ACEPTAR
Aquesta web només utilitzarà cookies analítiques si vostè accepta expressament la seva instal · lació al seu navegador. Obtingui més informació a la nostra Política de Cookies
jaumedomingo.cat

Quatre globus blancs al cel

Aquesta passada setmana el Vendrell ha viscut moments dolorosos que han posat els sentiments a flor de pell. Un de molts, ha estat el comiat, per part dels seus companys d'escola, dels quatre nens morts amb l'enlairament de quatre globus blancs al cel sota les notes del Cant dels Ocells.


El que ha passat al Vendrell és una desgràcia, un accident que s'ha cobrat la vida de quatre nens innocents que tenien al seu davant tota una vida. És normal que vulguem preguntar-nos perquè ha passat, si s’hagués pogut evitar i què s'ha fet o hem fet malament per no poder evitar aquesta tragèdia tan gran.

Fer reflexions en calent, però, té el perill de la immediatesa que no ens deixa veure amb claredat. Tampoc ajuden les afirmacions fora de to, ni fora de context, i aquests dies n'hi ha hagut. I saben greu, a més de no ajudar gens.

És clar que la situació de pobresa que pateixen moltes famílies del Vendrell té conseqüències. La pobresa sempre comporta situacions no volgudes ni desitjades i situacions fatals i sense possibilitat d'esmena. Situacions, potser, no tant greus com la que hem viscut, però que trasbalsen la vida familiar de moltes persones de la Vila.

La desgràcia d'aquets dies ens ha posat davant, de sobte, tot i que ja la coneixíem, de la realitat del Vendrell, la situació socioeconòmica, la immigració, el patiment de molta gent. Tot això, ara, ens posa a prova a tots.

Les preguntes que em venen el cap són: com ho podem evitar? què hi podem fer? ens en podem sortir?. La resposta és que difícilment ho podem fer nosaltres sols.

Moltes de les solucions no les podem trobar a nivell local. Des de la nostra Vila no tenim la capacitat ni els recursos per aconseguir-ho. Qui digui una altra cosa menteix, fa populisme i busca un rèdit partidista o sectorial. I el que és pitjor, no ajuda gens a trobar solucions i a afrontar la problemàtica. Lamentablement, aquets dies ho hem anat veient.

Des del Vendrell, el primer que podem fer és assumir que, per tirar endavant, ens cal la màxima unitat possible i sumar esforços. Qualsevol divisió social ens allunyarà del bon camí i deixarà una part de la ciutadania al marge.

La segona cosa és assumir, també, la nostra realitat socioeconòmica. Quan dic això, rebo crítiques perquè, diuen, sembla que ara ho descobreixi, però aquest no és el sentit de la meva afirmació. Assumir, vol dir que tots plegats tinguem clar on som, que en prenguem consciència més enllà de la nostra realitat més propera, de la nostra manera de pensar i si em permeteu, de la nostra ideologia. Vol dir que més que concentrar-nos en els motius, les culpes o les situacions que ens han dut fins aquí, cal que ens concentrem amb les solucions, els reptes i les oportunitats que tenim al davant. No fer-ho així ens porta frustració, immobilisme i el que és pitjor, lamentacions que no ens deixen tirar endavant tots junts.

Arribats a aquest punt, segurament us preguntareu, i els polítics què? Doncs de la mateixa manera també hem d'assumir la situació. Assumir que no tot ho hem fet bé, que determinades situacions ens han superat i que potser no hem sabut reaccionar del tot. En certa manera el mateix que ha passat a tota la societat.

Ara, ens cal passar a l’acció, tornar a definir el nostre futur col·lectiu, ens cal més treball en comú, més debat. A més, ens cal fer compatible aquesta visió de futur amb el treball del dia a dia. Toca fer-ho amb una problemàtica i complexitat molt elevada.

Totes les persones i col·lectius implicats tenim la nostra veritat, una veritat que per cadascun de nosaltres és certa i palpable. Ara ens cal que aquestes veritats individuals o de col·lectius sumin a favor d’una veritat molt més gran, la de tots, la comuna, la del Vendrell.

Tenim un perill. El perill que aquestes veritats de cadascun es radicalitzin, es tornin excloents i es facin incompatibles amb les altres. Si això passa, serà impossible construir un futur millor pel Vendrell i per totes les persones que hi vivim.

Superar aquests moments és responsabilitat de tots i els que estem en política hem de tenir-ho clar i jugar fort, molt fort, sense cap dubte ni dilació en favor del consens, del diàleg, del treball en comú per afrontar un dels reptes més difícils per la nostra Vila.

Fins aviat Ayouh, Thamy, Mohammad i Osama. Quatre nens vendrellencs que mereixien tenir un futur millor al poble on varen néixer.

<< Tornar
Contacta
President de la Unió de Consells Esportius de Catalunya

President del Consell Esportiu del Baix Penedès

Director general de l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya

Etiquetes

Informació (21) · Medi Ambient (5) · Discurs (3) · Convivència (8) · Consell Comarcal (2) ·  (1) · Gossos (1) · Residus (3) · Vídeos (2) · Política (3) · Parlament de Catalunya (8) · Sobirania (2) · Opinió (19) · Imatges (2) · Esports (9)