ACEPTAR
Aquesta web només utilitzarà cookies analítiques si vostè accepta expressament la seva instal · lació al seu navegador. Obtingui més informació a la nostra Política de Cookies
jaumedomingo.cat

Política. Esport. Jugar amb el cor

Aquests dies he rellegit un llibre d’un bon entrenador d’handbol, el Xesco Espar.


El llibre es titula “Jugar amb el cor” i parla d’esport, però també de les actituds que cal tenir en general davant la vida.

Al llibre trobem una part que m’ha fet pensar en la política, en com, ara per ara, es desenvolupa i en com es fa en l’actualitat.

El Xesco Espar al seu llibre diu que per guanyar un partit hi ha dues estratègies que solen donar resultat: una a curt termini, i una altra, millor, a mig termini. La primera passa per fer jugar malament al rival, i evitar que jugui bé. L’altra estratègia és pensar que l’adversari pot ser superior a tu al principi de temporada, però que això no ha de ser així al final. Que tens tot un temps per endavant per millorar i que aquesta millora depèn del teu esforç. En aquesta segona estratègia no vas a destruir, vas a construir.

D’alguna manera a la política actual passa el mateix. Hi ha tot un grup de persones i partits que opten per la primera estratègia, la d’anar a destruir, la d’atacar constantment als rivals, la de destruir constantment el seu joc. És l’estratègia de criticar-ho tot i de no aportar res realitzable. És el populisme.

L’altra estratègia passa per reconèixer que sense adversari no hi ha competició, que el necessites per jugar i que tu has d’intentar jugar millor que ell. Si ho traslladem a la política: que sense adversari no hi ha democràcia, que hi ha unes regles i que ha de guanyar el que millor pugui solucionar els problemes de la gent. Que no s’ha de destruir per destruir, perquè no hi ha joc.

El paper de l'oposició
Aquest mateix pensament l’expressava en una entrevista el lider de l’oposició liberal de Canada fins el 2011, el catedràtic de Harvard, Ignatieff, que deia: “A mi em va tocar estar a l’oposició, on la teva funció és donar cops baixos. El problema és que a vegades els polítics no distingeixen entre l’enemic i l’adversari. Si no es respecta a l’adversari, al final al que assistim és a un circ romà. És un espectacle desagradable, el que ens indica que fem alguna cosa malament. En part per això, la gent està fastiguejada amb la política. Sembla que a vegades oblidem que en política també hi ha regles. La democràcia és l’antagonisme estructurat, no és la guerra. La batalla entre enemics és la guerra. La democràcia és la batalla entre adversaris. Perquè a més a més, el que és el teu adversari avui, pot ser el teu aliat demà”.

Acaba dient que els populismes, tant els de dretes com els d’esquerres, ofereixen solucions falses a problemes reals.
Està clar que la meva manera d’entendre la política passa per la segona estratègia, la de construir, la de pensar constantment com podem millorar, la de respectar als altres i la d’intentar trobar consensos per a oferir solucions reals a les problemàtiques reals. Potser és una estratègia que a curt termini passa factura, on estàs exposat als cops baixos.

Dos conceptes fonamentals
Per tot això defenso dos conceptes. El primer, que governs amplis com el del Vendrell són positius. Que podem fer-ho millor? segur, però que ha estat positiu, també. Per això no entenc que algun company de govern el critiqui, com si no hi formés part, i que hagi trigat tres anys a dir que no funciona, que feia doncs?
La segona, pensar per millorar, i si això comporta canvis, afrontar-los. No sortir fugint cap a casa. Entenc que si algú no té ganes de canviar i està cansat, marxi, el que no s’entén és que critiqui als altres quan se’n va. A no ser que es tracti de l’estratègia de destruir i donar cops baixos.

Per acabar, és evident que cal renovar. Renovar idees i persones. Això és l’evolució, però no s’ha de deixar de banda l’experiència, i més en aquets moments tan complicats. Tot suma. Si fem un símil amb l’esport, un entrenador sempre busca tenir un equip compensat, que combini experiència i joventut. Jugadors més tècnics i jugadors més impetuosos. Per sobre de tot però, com diu el títol del llibre que us comentava al començament busca jugadors que juguin amb el cor.


<< Tornar
Contacta
President de la Unió de Consells Esportius de Catalunya

President del Consell Esportiu del Baix Penedès

Director general de l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya

Etiquetes

Opinió (19) · Esports (9) · Discurs (3) · Gossos (1) · Medi Ambient (5) · Imatges (2) · Consell Comarcal (2) · Convivència (8) · Parlament de Catalunya (8) · Informació (21) ·  (1) · Política (3) · Sobirania (2) · Residus (3) · Vídeos (2)