ACEPTAR
Aquesta web només utilitzarà cookies analítiques si vostè accepta expressament la seva instal · lació al seu navegador. Obtingui més informació a la nostra Política de Cookies
jaumedomingo.cat

Discurs de l'aprovació de la moció a favor de la consulta del 9N

Aquí podeu llegir la meva intervenció durant l'aprovació de la moció amb la qual l'Ajuntament del Vendrell donava suport a la consulta del 9N.


L’Any 1.207, es reuneix la primera assemblea de Pau i Treva, considerada la primera mostra de parlamentarisme a Europa, tal i com va recordar el mestre Pau Casals en el seu discurs a les Nacions Unides.
L’Any 1.342, Pere III, el Cerimoniós, es proclama “senyor sobirà, després de Déu, de Catalunya”.
L’Any 1.411, es fa el primer apunt als Dietaris de la Generalitat de Catalunya.
L’Any 1713, es produeix l’últim apunt als Dietaris de la Generalitat, que acaba amb les paraules “per ocasió i causa del setge i bloqueig d’aquesta capital”, referint-se a Barcelona.
L’Any 2014, minuts abans de començar aquest Ple, el Diari Oficial de la Generalitat ha publicat el decret del President Mas per a celebrar, el dia 9 de novembre, una consulta al poble de Catalunya sobre el seu futur polític.

Segurament, el Ple que ara celebrem, és el primer que donarà suport a una consulta, oficialment i jurídicament convocada, i plenament legal.
Amb aquesta petita pinzellada de la història, es posen de manifest dos fets:
Primer, el poble de Catalunya, el seu govern i el 129è President de la Generalitat, no neixen, ara fa 35 anys, de la constitució espanyola.
Segon, la pròpia història de Catalunya ja dóna plena legitimitat a que el poble de Catalunya pugui decidir, lliurement, el seu futur polític.

Som una nació
La història, però, tot i ser molt important, no és l’únic argument en favor de la consulta. Com és que, desprès de 300 anys, una gran majoria de catalanes i catalans, reclamem poder votar per decidir el nostre futur polític? Com és que això passa en un País, on la immensa majoria de la seva gent, té una part de les seves arrels familiars fora de Catalunya? Només hi ha una resposta: perquè la ciutadania sent Catalunya com el seu País. Perquè som una nació i perquè mai ho hem deixat de ser.

Els catalans i catalanes hem intentat sistemàticament, en el decurs dels últims 300 anys, que la nostra personalitat nacional pogués encaixar amb la pertinença amb l’estat Espanyol.

Desprès de tants anys, aquest objectiu no s’ha pogut aconseguir

El paper de l’Estat
Durant tots aquests anys, els diferents governs i òrgans de l’Estat, mai han donat una resposta clara, dialogada i satisfactòria als anhels dels catalans de governar-nos per nosaltres mateixos. Han passat trenta-cinc anys de pacte constitucional, que Catalunya va ajudar, amb lleialtat, a fer possible. Ara ens trobem, un altre cop, com tantes i tantes vegades, davant d’una laminació i retallada de la nostra capacitat d’autogovern, del sosteniment econòmic de Catalunya, del nostre benestar social, del reconeixement de la nostra llengua i de les nostres aspiracions nacionals.

Estem en via morta, en una via que no porta enlloc.

Per això la majoria del poble de Catalunya volem ser consultats sobre el nostre futur polític. La consulta és l’últim recurs per trobar una solució definitiva al ple reconeixement nacional de Catalunya i per millorar el nostre sistema de benestar. Som, tots els que formem el poble de Catalunya, els que hem de decidir com volem sortir de la via morta. Com volem afrontar els nostres reptes per tenir un futur millor pels nostres fills i nets.

Si de veritat el govern d’Espanya i els dos grans partits estatals ens estimen tant com diuen, com és que no han pres cap iniciativa política i legislativa davant les demandes de Catalunya? Com és que no han fet cap proposta clara i seriosa, per respondre a les peticions dels catalans i catalanes? Una gran majoria de catalans i catalanes, demanem que se’ns escolti, que se’ns deixi opinar. La resposta que rebem, sempre és la mateixa: NO! NO PODEU VOTAR !

La resposta a tot això, per part dels catalans i catalanes, té un punt d’emprenyament, però per sobre de tot, té un gran component, cada cop més potent i important, d’il·lusió.

Les tres grans manifestacions multitudinàries dels tres darrers anys així ho demostren. Manifestacions cíviques, festives, amb famílies senceres, amb gent de tot arreu i de totes les edats. Una gran majoria del poble de Catalunya tenim la il•lusió de canviar les coses i de fer un País diferent.

L’actual moment socioeconòmic
Tot això passa en un moment molt difícil i problemàtic per a molta gent, per a moltes famílies. Malgrat la situació social, malgrat els errors polítics que puguem haver comés, totes aquestes persones creuen en Catalunya, creuen en el seu futur. I volem votar per decidir-lo.

La consulta, per tant, és la millor forma democràtica per fer-ho possible. Tota la ciutadania de Catalunya està cridada a participar a la consulta, amb independència de quin sigui el seu lloc de naixement i de les seves arrels familiars. Tota la ciutadania està cridada a participar en el debat previ.

Un debat que ha de servir per informar-se sobre les possibles conseqüències de les alternatives plantejades. Un debat per aportar opinions i suggeriments.

Un debat que ha de portar finalment a decidir, cadascú de nosaltres, amb tota llibertat i consciència.

Espanya està davant d’una important crisi com Estat i el govern espanyol no té la valentia, o no vol, afrontar-la. El govern, i els dos gran partits estatals, comparteixen una estratègia molt clara i evident: dir que no ha tot i no fer absolutament res i utilitzar les lleis per amagar el diàleg i l’expressió més evident de la democràcia: el dret a votar.

Des del 1990, s’han celebrat referèndums de sobirania o independència al Quebec, Bòsnia-Hercegovina, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània, Macedònia, Montenegro i Escòcia. La consulta, directa a la població afectada, és, per tant, un procediment democràtic àmpliament admès per resoldre aquest tipus de situacions com la nostra.

Davant d’aquesta manera de fer de l’Estat Espanyol, el que volem la majoria de catalans i catalanes també està molt clar: votar. Comptar els vots per saber que pensa i vol el poble de Catalunya.

La voluntat d’una majoria
Voler decidir el nostre futur polític, fer una consulta, no respon a cap dèria ni a la bogeria d’uns quants. És la voluntat d’una majoria de catalanes i catalans expressada a les urnes a les eleccions del 25 de novembre de 2012. Al Parlament hi ha una àmplia majoria a favor de l’exercici del dret a decidir amb un mandat clar: que el poble de Catalunya pugui votar. Majoria parlamentària que s’ha vist reforçada amb la creació del Pacte Nacional pel Dret a Decidir amb més de 3000 entitats.

Estem complint, doncs, el mandat que el 25 de novembre de 2012, va donar la ciutadania d’aquest país, democràticament a les urnes: Fer la consulta. Davant d’aquesta manera de fer de l’Estat Espanyol, el que volem la majoria de catalans i catalanes també està molt clar: votar. Comptar el vots per saber què pensa i vol el poble de Catalunya.

Tenim una pregunta, una data, i un procediment legal: la llei de consultes, tot fet amb grans acords i consens. La pregunta té tres possibles respostes:

Seguir com ara (NO)

Tenir una transferència més gran de poder dins el marc actual, amb una àmplia reforma constitucional (Sí-NO)

Un Estat independent (Sí-Sí)

Tots els catalans i catalanes tenen la possibilitat de donar, amb plena llibertat, la seva opinió, l’oportunitat de decidir. Decidiran les urnes, decidirem entre tots.

Ens costa d’entendre l’actitud del govern d’Espanya, del PP i sobretot, la del PSOE. Ens costa molt d’entendre que se’ns negui que puguem votar i que es posin obstacles a la democràcia.

Votar és la solució, no el problema.
Estem davant d’un conflicte polític i, per tant, necessitem una solució política emparada en la democràcia i no en posicionaments que la neguen. L’anhel del poble de Catalunya no s’aturarà a través de l’arquitectura legal com pretén l’Estat espanyol ni negant la realitat social del que està passant al nostre País. La prova que estem davant d’un conflicte polític és més que evident si tenim en compte els incompliment de lleis que sistemàticament fan els governs d’Espanya amb Catalunya.

Un exemple d’això són algunes de les qüestions pendents que té l’Estat amb Catalunya i que afecten directament a les polítiques socials i al progrés econòmic del País. Qüestions que el President Mas va traslladar a Mariano Rajoy, en la reunió que van celebrar a finals del passat mes de juliol. Mesures que no han tingut, tampoc, cap mena de resposta.

Davant de la transcendència de les decisions que s’hauran de prendre durant els propers mesos, el president Mas, ha remarcat la importància del consens i la unitat. El President Mas ha dit que totes les decisions es prendran de forma consensuada i ha expressat la seva disposició a ampliar el consens polític. Per tant no és l’hora de tàctiques partidistes, és l’hora de Catalunya.

Avui, volem agrair als companys regidors del PSC, el seu vot, perquè respon a aquest esperit de País i de consens.

També fem una crida a les persones que formen part d’altres forces polítiques. Que pensin, des del seu interior, en els catalans i catalanes del passat, del present i del futur. Que actuïn en consciència, per sobre dels partits i escoltant el seu cor. Respectem el seu dret, si així ho creuen, a votar que NO, a la consulta. No trobem lògic però que no ens deixin votar amb llibertat.

Volem votar i volem que el Vendrell, amb gent de procedència molt diversa, sigui un exemple de llibertat i tolerància. Gent que, al seu dia, va prendre una gran decisió: marxar de la seva terra, deixar part de la seva família per buscar i construir un futur millor.

Persones que han fet, conjuntament amb els catalans d’origen, que Catalunya sigui un sol poble. El seu País, el País dels seus fills i dels seus nets. Sense renunciar a les arrels dels que han vingut i sense renunciar a la llengua i a les arrels pròpies.

Les conviccions de Pau Casals
Hi haurà catalans i catalanes amb sentit de vot diferent. Això és la democràcia. La Vila del Vendrell, la Vila de Pau Casals, avui, més que mai fa seves les conviccions i posicionaments del nostre vendrellenc més il·lustre. Fidelitat a Catalunya: expressat a l’ONU amb el “jo soc català”. Compromís amb el pobles; solidaritat amb els més febles i defensa de la pau i la llibertat.

El Vendrell vol ser un exemple de tots aquests valors, per això fem una crida a la participació de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, a decidir amb tota llibertat i amb tota consciència a decidir el nostre futur com a nació.

Volem votar i volem que ho faci tothom, pensi el que pensi i decideixi el que decideixi.

Visca Catalunya


<< Tornar
Contacta
President de la Unió de Consells Esportius de Catalunya

President del Consell Esportiu del Baix Penedès

Director general de l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya

Etiquetes

Política (3) · Consell Comarcal (2) · Residus (3) · Esports (9) · Parlament de Catalunya (8) · Informació (21) · Sobirania (2) · Vídeos (2) · Opinió (19) · Imatges (2) · Gossos (1) · Medi Ambient (5) ·  (1) · Convivència (8) · Discurs (3)